QUINA MOMO

HISTÒRIA DEL QUINA-MOMO

El Quina Momo és un licor d'herbes dolces amb propietats digestives, molt popular a Catalunya fins a finals del segle XX.
El seu origen es remunta a Barcelona el 1891, quan José Torras i Castells va patentar la fórmula. Des dels seus inicis, la seva fabricació va estar
envoltada de disputes legals i publicitàries entre diferents cases com Camps Bardagí i Mariano Soley, que el van comercialitzar amb
estratègies de màrqueting innovadores per a l'època, com repartir terrossos de sucre amb publicitat als cafès de la ciutat. Fins i tot
se li atribueix a Agustí Garriga, herbolari barceloní, la creació d'aquest licor, premiat el 1907 amb una medalla d'or a la
Exposició internacional d'higiene.

A principis del segle XX, el Quina Momo es va expandir amb diversos fabricants a Sants i Barcelona, ​​fins que la família Abril, establerta
a Argentona des de 1840, va adquirir la fórmula cap a 1920. Des de llavors, el licor es va consolidar com a producte emblemàtic del poble,
arribant a consumir-se a tot Catalunya. Les campanyes publicitàries i el patrocini d'entitats locals van reforçar la identitat “argentonina”. Durant l'auge de la destil·leria Abril Hermanos, el Quina Momo va conviure amb altres licors produïts per l'empresa. El gran impuls va arribar
amb la fabricació sota llicència del francès Grand Marnier, que representava fins a un 80% de la facturació. Gràcies a aquesta associació,
Destil·leries Abril es va modernitzar i va expandir la seva activitat, encara que també es van establir límits: el contracte amb Grand Marnier prohibia
produir més de 1.500 caixes anuals de Quina Momo, ja que se'l considerava una competència directa.

El Quina Momo era descrit com un licor dolç, untuós, de color groc i gran acceptació popular. La seva producció, però,
mai va superar els 18.000 litres anuals, cosa que va contribuir a mantenir-lo com una exquisidesa local. Amb el tancament de Destil·leries Abril a
1985, va desaparèixer del mercat. A inicis dels anys 1990, després d'uns anys de desaparició del Quina-Momo, el cellerer Josep Castañé va recuperar la marca i rellançant una altra vegada el licor.

Després d'alguns anys d'alts i baixos i una nova desaparició entre el 2015 i el 2025, el Celler Castañé d'Argentona ha recuperat novament l'essència
del Quina Momo. L'estiu del 2025 va rellançar la marca amb una imatge renovada i adaptada als nous temps, mantenint viu el vincle
històric i cultural amb Argentona. Aquesta recuperació suposa no només la tornada d'un producte tradicional, sinó també la revitalització de
un símbol d'identitat local que continua despertant interès entre col·leccionistes, gastrònoms i noves generacions que busquen reconnectar amb la memòria i els sabors de la terra.

En resum, el Quina Momo és més que un licor: és un patrimoni cultural i social, amb una història marcada per disputes, adaptacions i
renaixements, que l'han convertit en un referent de la tradició licorera catalana i, avui dia, un producte d'actualitat que torna
a tenir protagonisme.